Feim i desfeim: EXCURSIÓ A RAIXA

EXCURSIÓ A RAIXA

Per començar la visita ens dividirem en dos grups. Un grup, 4tA va anar a fer una petita ruta a peu pel camí que du a Raixeta, mentres que 4tB iniciava l'itinerari per la possessió de Raixa.

Després ens canviarem els papers, els de la passejada feien la visita i els de la visita ens passejariem.

Una mica d'història per entendre la importància cultural de Raixa i com des de l'origen a l'època islàmica ha arribat als nostres dies sent "una mica de tots nosaltres" patrimoni nostre.

L’origen de Raixa es troba en una alqueria islàmica de la qual tan sols en queda el topònim. Després de la conquesta de Mallorca, el 1229 per part del rei Jaume I d’Aragó, la finca passà al comte d’Empúries. Durant l’edat mitjana fou propietat de les famílies Sureda de Sant Martí i Safortesa-Tagamanent, aquesta darrera n'efectuà una reconstrucció a principis del segle XVI.

El primer comte de Montenegro, Ramon Despuig i Rocabertí, comprà Raixa el 18 de juny de 1660 i a partir d’aquell moment es convertí en la possessió emblemàtica d’aquella família.

Els protagonistes de la darrera transformació foren els germans Joan i Antoni Despuig i Dameto.
El cardenal Antoni Despuig (Palma,1745-Lucca, 1813), col·leccionista d’art i antiguitats arran de les seves llargues estades a Itàlia, volia convertir Raixa en una majestuosa vi·lla italiana. Va incorporar jardins, estatues i formà un museu d'escultura clàssica.

De la casa actual destaca la galeria del migjorn que sabem construïda vers el 1808. De la resta de l’edifici hem de citar la clastra entorn de la qual es distribueixen les dependències característiques d’una possessió com són la tafona, la botiga de l’oli, els estables, la casa dels amos, etc.

Raixa és famosa sobretot pels jardins que envolten la casa i s’estenen pel coster de sa Muntanyeta. A la part baixa es troba l’hort, el jardí dels Tarongers, el jardí de la Galeria, amb un brollador central, i el jardí de la Benvinguda o de l'Entrada amb un petit estany.

Els jardins superiors s’estructuren primer entorn de l’escala monumental dedicada al déu Apol·lo . Després, mitjançant una traça paisatgista s’enllaça amb falses ruïnes, el gran safareig, una gruta o cova, un pavelló historicista, una petita ermita i un templet situat dalt de tot datat el 1854. Arran de la compra de l’aigua de la font de Pastoritx (Valldemossa) el 1807 va ser possible dur a terme aquests jardins, per la qual cosa es transformà el gran aljub projectat per l’enginyer Francisco Rigaud de Tirgalle (1753) en el gran safareig actual que té 98 metres de llargària, 18 d’amplària i 7 de profunditat.

El primer jardí que ens trobam és el de la Benvinguda o de l'Entrada. Compta amb plantes de garballó

i amb uns alts xipresos.

GARBALLÓ

XIPRES

Ens va explicar la monitora que el xiprès era un arbre que es creia que juntava el cel i la terra i així pareixia, sobretot si es mira des d'abaix com el veiem nosaltres.

JARDÍ DE LA BENVINGUDA

En aquest jardí és on trobam l'estàtua del Cardenal Despuig que va ser qui va afegir a l'antiga raixa jardins i peces duites d'Italia per tal que s'assemblàs a una d'aquelles vil·les italianes que ell admirava tant.

CARDENAL DESPUIG

Ens ha cridat molt l'atenció el pou del centre de la clastra, típic d'una possessió mallorquina. Des d'aqui s'accedia a vàries dependències.

CLASTRA O PATI INTERIOR

També a la clastra és on hi havia un rellotge de sol que ens va interessar molt ja que el curs passat ferem el projecte dels rellotges i aquí en poguerem veure un de real.

RELLOTGE DE SOL DE LA CLASTRA

A l'escola quan prepararem la sortida varen cridar molt l'atenció les arcades d'aquest porxo (deien que pareixien les de l'institut Ramon Llull), i ara ja hi erem a dins.

MIRANT ELS JARDINS DE LA LOGIA

Des d'aqui es podien veure els jardins de la Logia amb un arbre de pisos al centre.

La cuina econòmica. Per cuinar s'usava carbó o llenya. Comptava amb diversos fogons que tenien uns aros que es llevaven o deixaven segons com era de grossa la greixonera. Tenia forn i un dipòsit per tenir així aigua calenta aprofitant la temperatuta generada pel carbó encès.

CUINA ECONÒMICA

Les escales del jardí d'Apol·lo, deu de la bellesa, la perfecció i l'armonia a la mitologia greco-romana.
La seva estàtua és al final de l'escala. Ens van contar que aquesta escala ha estat filmada a varies pel·lícules.

ESCALES DEL JARDÍ D'APOL·LO

A Raixa corre molta d'aigua, i com que prové de les zones altes de la finca ... de la font de Pastorix de Valldemossa, mitjançant canalons va baixant i adornant o regant diferents indrets.
En el cas d'aquestes cares se les anomena barbesverdes per la molsa que han acumulat de tant de rajar aigua.

BARBESVERDES

A Raixa també hi ha una cova... petitona ... però amb estalactites, una d'elles gegant. Hi trobarem un "tron"... no sabem ben bé si intencionat o no però anava molt bé per seure.

LA COVA

Per arribar a la Torre del Mirador varem haver de pujar per un caminoi estret i haviem d'anar un darrera l'altre, però va valer la pena. Ens van explicar que era d'estil neoàrab. Tenia vitralls de colors i un seient central circular. Aquí hi anaven a passar l'estona, contemplar les vistes i a gaudir de la tranquilitat.