LA MAQUETA DE L'ESCOLA, UN PROJECTE D'ALTURA

A Medi treballàvem els mapes, els plànols, …, és a dir la representació  de diferents espais sobre el paper. Partíem del planeta Terra fins arribar a la nostra classe o la nostra habitació, passant pel plànol del barri i el d’una planta de l’escola . Així ens anàvem apropant a l’espai més conegut, quan va sorgir una proposta inesperada i engrescadora: una mare de 3rB  es va oferir per dirigir i organitzar la realització d’una maqueta de la nostra escola.

A les dues tutores de tercer A i B ens va parèixer molt interessant i ens coordinarem amb n’Aina. Després d’enllestir la part teòrica i molta de feina per part de n’Aina de preparar tots els plànols i materials  COMENÇAM la nostra obra.

Ens repartim la feina a dues plantes per cada grup de tercer.

1-N’Aina ens explica el que ella ha preparat: Els plànols de l’escola representen la planta i són imatges planes, com si veiéssim aquell pis de dalt.

2- Ens proposa fer els “alçats” que són les parts de s’alcen cap a dalt anomenant-les façanes i  són les parets que es  veuen des de l’exterior de l’edifici.

Primer de tot hem de doblegar la pestanya que anirà aferrada a la planta per què es pugui aguantar la paret.

 

 

Observam a les fotografies de les façanes que ens ha duit n’Aina que l’edifici té les façanes pintades de dos colors. Cal cercar la meitat de l’alçada de la paret i traçar una línia que la divideixi en dos per poder després pintar la part de baix de color marró.

Necessitam marcar  les finestres, dibuixar les persianes i retallar-les.

Hem de vernissar la zona pintada per què quedi més protegida.

3- També cal aferrar les façanes i això s’ha fet a la segona sessió. Algunes costava bastant d’encaixar-les però amb l’ajuda de na Isabel, n’Anna, na Llucia i n’Aina que estava una mica per tot ho hem aconseguit.

 

4- Ara toquen els interiors. Aquest els han fet quasi tots els alumnes: mesurar la línia que representava la paret, tallar la tira, si calia marcar les portes ( no era gens fàcil) i finalment esperar que coincidís i aferrar-la.

Aquest zona del pati va dur molta de feina, i encara li haviem d'afegir l'altra part del pati i la rampa.

 

5- El darrer per fer és la coberta que n’Aina ja ha duit tallada en cartró ploma, però ara cal aferrar-hi els "envanets de sostre mort" (les paretetes que aguanten la teulada), i posar-hi la segona coberta exterior.

 

Traslladam el material a la sala de plàstica i ajuntam totes les plantes.

 

 

 La coberta ens du més feina de la que creiem i necessitam dues sessions més i més adults entesos en el tema de l'arquitectura i les maquetes. A la darrera sessió comptam amb l'ajuda de dos amics de n'Aina que varen venir a l’escola per ajudar-nos a acabar la coberta.

Traçam línies paral·leles amb el cartabó i després dibuixam i pintam les teules.

 

També hi hem afegit el carrer Maribel que és per on té l'entrada principal l'escola.

Mai ens hauríem cregut capaços de fer una feina com aquesta.

Aquesta vegada més que mai el nom del blog té a veure amb la feina feta: FEIM I DESFEIM. Escoltar, observar, identificar, actuar, replantejar, borrar, dibuixar, aturar, tornar a escoltar , parlar, ajudar, col·laborar, mesurar, rectificar .... i encara molts més.

 Ha costat esforç, concentració, treball amb les mesures, esment en el traçat de línies,

 ( que si la porta obre cap a l’esquerra o cap a la dreta, línia continua o discontínua ), cura en retallar, treball en equip, planificació d’estratègies per solucionar problemes amb els quals els alumnes estaven poc acostumats a treballar ( proporcions, espais interiors i exteriors, identificació d’espais a cada planta .....

Però ens enrecordarem sempre de  tot aquest treball i pot ser algú hagi descobert que l’arquitectura és una aventura a la qual dedicar-se ja sigui per afició o per professió.

Aquesta és l' obra final: La maqueta de la nostra escola, el CEIP SON SERRA

 

 

 

L’exposarem a l’entrada de l’escola perquè tots els alumnes i familiars la puguin veure.

 Encara ens queda una inquietud..... a tots els alumnes els agrada mirar per les finestres de les classes de tercer i diuen: però no hi ha ningú dedins...! Pot ser algun dia hi posem "mini-mobles, mini-alumnes ...." El tema queda pendent.