Aquesta és la història
EN FULLARACA, UN MONSTRE MOLT TENDRE
Hi
havia una vegada un conill petit i eixerit que es trobava ben enmig
d' una selva tropical on hi havia unes herbes molt altes i unes
fulles molt verdes. Ell va pensar que seria bona idea fer-s'hi una
casa a una clariana ben enmig d'aquesta selva.
Dit
i fet, el conillet es va posar a clavar troncs un al costat de
l'altre, tots de la mateixa mida. Quina feinada!
Treballa
que treballaràs, es va fer de nit i el conill se'n va anar a dormir,
pensant que l'endemà continuaria fent la casa.
Però
a la selva hi viuen molts animals i de nit va comparèixer per allà
un jaguar i va descobrir la casa a mig fer i va decidir que era
ideal per a ell, tan gros i tan fort. Només calia fer la teulada i..
ras, ras ras la va construir. Se va fer de dia i el jaguar se'n va
anar pensant que demà l'acabaria.
De
dia va tornar el conill i es va estranyar d'haver fet tanta feina el
dia abans i hi posa una finestra.
Quan
va ser de nit torna el jaguar i queda tot estranyat en veure una
finestra tan petita i decideix posar-hi una porta ben gran.
Fins
que un dia es trobaren el conill i el jaguar i se n'adonaren que
aquella casa l'havien feta a mitges.
El
conill proposa compartir-la entre els dos, com a bons amics... però
el jaguar no te les mateixes intencions i es vol menjar el conill.
El
conill va tenir temps de fugir i amagar-se ben amagat. Així va ser
com aquella casa tan bonica va quedar buida del tot.
Va
passar el temps i va venir l'època en què els arbres es tornen
grocs, el terra es polsós i a la selva hi ha una sequera tan gran
que només hi queda un bassal d'aigua i el que va pensar el jaguar és
que vigilaria l'aigua esperant que el conill hi anàs a beure per
menjar-se'l.
Totes
les bèsties de la selva feien cua per beure aigua d'aquella única
font. I el jaguar els deixava beure aigua a canvi que li diguessin on
s'amagava el conill.
A
un dels animals no li va agradar això que feia el jaguar i no va
descansar fins que no va trobar el conill i aleshores el conill li va
explicar que tenia por del jaguar. Però van pensar que havien de
rumiar alguna cosa per que tots els animals poguessin circular per la
selva i beure a la font sense que el jaguar se'ls menjàs.
Agafen
totes les fulles que poden de la selva i emboliquen el conill dins un
embalum ben gran.
Així
és com el conill vestit de monstre es planta davant del Jaguar i
l'espanta dient-li que és el gran amo de la font que tot ho veu i
tot ho sent. Que totes les bèsties han de poder beure de la font i
viure en pau i que ell no és l'amo.
Espantat
i avergonyit el jaguar se'n va anar ben lluny de la font.
El
conill, ja sense la disfressa va retornar cap a la seva caseta per
convidar els animals que l'havien ajudat tants si eren peluts com
plomats... La caseta havia de ser de tots.
Qui
sap si algun dia a la caseta també hi haurà lloc per al jaguar.
Fet i fet... ell va ajudar a fer-la.
Jaguar
pensat- ho i no vulguis estar tot sol.
Així ens ha quedat.
I conte contat... conte acabat.
Vos ha agradat?
v
