-Torna a haver-hi papers, plàstics,
propagandes i…. moltes males herbes que han envaït el camí per arribar al
sembrat.
-Abans d’entrar i des de darrera de la barrera
vermella una cosa ens crida l’atenció : hi ha insectes que voletegen per damunt
les faveres. Un borino, o borinot, causa
expectació (algú diu que és un “colibrí”), però no, és un insecte, és un borinot
que té un aparell bucal xuclador molt vistós i unes ales
que produeixen un brunzit especial. Hi ha també abelles.
-Les faveres ho dominen tot. Han crescut molt,
tenen moltes flors i ocupen molt d’espai. Al principi no veim fruit, però després
fitxant-nos bé veim que ja tenen faves que han crescut a la part baixa de les
plantes, encara són molt petites devora les que va dur na Paula a classe.
-Les llenties han crescut a un redol més que
als altres llocs. Tenen moltes flors blanques i petitones. A veure si faran
fruit!
-Dels ciurons no se’n sap res. Creim que no han nascut ni crescut, però
encara hi ha esperances.
- Decidim que aquest hort no pot quedar amb
tantes males herbes, sobretot pel caminet i començam a arrabassar. Algunes són
difícils d’arrabassar d’arrel, les ortigues piquen molt , però ara ja les
coneixem bé i anam alerta. Per una planta molt gran que feia nosa na Llucia ha
fet servir la xapeta i així i tot n’ha quedat un tros.
-Al final pareixia una altra cosa, però encara
han quedat moltes herbes per llevar.
A classe hem parlat de tot el que hem vist i hem
fet i ho hem escrit cada un a una pàgina del quadern de Medi a l’apartat que
tenim destinat a l’hort. Aquí hi ha unes quantes mostres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada